Pàgina:La punyalada (1904).djvu/383

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


servey de la seva vida de dcpravació, y la solicitut en cuydarme, com una servil adulació al deu èxit. Es clar: de primer, quan l'Esparver triomfava y lluhía, la Coralí era per ell; després jo vaig vèncer al Esparver y fou pera mi; tornà ell a guanyarme ventatge y altra volta sigué tota seva y dels seus. Ara, jo havía vensut per segona vegada al Esparver y, com entre'ls selvatges el capdill triomfant guanya per aquest dret totes les esclaves del vensut, venía la Sultana a rendir homenatge al vencedor.
 Per intuició arribava a compendre que'm trobava en alguna petita masía perduda al mitx del bosch, hont m'haurían dexat els meus companys per set la més propera al lloch hont se resoigué mon plet ab l'Ibo, quals carns me semblava sentir encara carrisquejar entre mes dents, y axís m'explicava que, faltada la Coralí del recés del seu protector, s'hagués arrimat ab mi, tractant de guanyarme la voluntat. No'm dexava may, entrava y sortía de ma cambra, trista y fosca, enllumenada sols per un petit porticó de la finestra sempre tan-