Pàgina:La punyalada (1904).djvu/390

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vaig comensar a compendre que per grosses que fossin les meves desventures, encara hi havía un ser pera qui ho havían sigut molt més. Allavors vaig midar la gran distancia que entre jo y ella hi mediava, trobant qu'eran poques y merescudes les meves penes devant de les seves incommensurables, y per primera vegada una pietat immensa vers ella invadí'l meu sér; per primera vegada de la vida vaig treure'ls ulls de les propies necessitats pera condolirme de les necessitats agenes.
 Doblegantsem les cames, vaig trobarme aviat de genolls sobre ma propia sanch, allagant els brassos vets la noya que continuava pregant en dolorós èxtasis.
 —¡Coralí!— vaig cridarli, y ella tota's commogue com una víctima que pressent un nou atach.—¡Coralí! no temis, que ja soch curat; el meu cos, purgat de la sanch endemoniada pel mal esperit, ha obert els ulls a la veritat; ni ara, ni abans, may he estat digne de tu, però fins ara no ho he comprès; ab la mort me dons !a vida y te'n sento ben grat, perque val més un instant de llum que tota