Pàgina:La punyalada (1904).djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


llós pobre que rich; mes, aviat, reflexionant sobre'ls recursos del seu temperament atrevit y despreocupat, trobí que aquesta darrera circunstancia en poch mellorava ma situació, en cas de que decididament pretengués la molinera. Es més: era de témer encara major frescura, pera ferse ab els cabals de que tothom la feya pubilla.
 En aquells instants, com pera més enverinar els meus sentiments, el ball s'anava engrescant, acabant per pèndrehi part tota la fadrinalla, y la rodona, en que giravoltavan l'Ibo y la Coralí, vingué a plantarse al nostre devant. Dansavan el ball francès, especie de galop infernal en que, al final de cada passada, son les mosses arborades en l'ayre, preses per sota les axelles pels balladors de cada mà, y vaig hayer d'amargar el mal trago de veure com, embogida de riure, entre l'Ibo y un xicotàs francès, tiravan amunt, amunt, a la meva estimada, fentla surar dos pams sobre el nivell de les demés, ab una persistencia bestial, com si me'n fessin present allà, ò volguessin posar a prova la meva mansuetut. Ella sem-