Pàgina:La senyora X (1910).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Rosa .— Precisament.
Varenne .— Se la devia estimar molt, a la senyora.
Rosa .— Amb deliri.
Varenne .— Que era guapa?
Rosa .— Ja 'u crec, si n'era! I xamosa... i enjogaçada!

 (Fleuriot entra per l'esquerra i s'acosta a la Senyora Varenne)


ESCENA II
Les mateixes i Fleuriot


Fleuriot (cara-cansat, cabell grisenc.) .— Ah! vostè per aquí, senyora? (encaixant).
Varenne .— I contentissima de lo que m'acaben de dir!
Fleuriot .— Sí, senyora; finalment podem estar tranquils, l cregui que ia calia: se m'acabaven les forces.
Rosa .— Ara podrà reposar, senyor!
Fleuriot .— Així ho espero. (De cop). — No m'ha demanat pas ningú, Rosa?... El Sr. Noël no ha vingut, encara?
Rosa .— No, senyor; ningú.
Varenne .— Doncs, es cert, eh, que ja tenim en Raimon a vores?
Fleuriot .— Sí... però tant caigut, tant esblanqueït, tant magret!