Pàgina:La senyora X (1910).djvu/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Rosa .— Això rai!... Les criatures sí que... Ja veurà com aviat torna a tenir les seves galtones el senyoret Raimon. Me'n vaig a fer-li companyia; me n'hi vaig.
Fleuriot .— Així que 's desperti, avisi-m.
(Rosa surt per l'esquerra).



ESCENA III
Fleuriot, Varenne i després Rosa


Varenne .— De totes maneres, l'han ballada seria.
Fleuriot .— I tant!... Ah, que agraït que estic al seu germà!
Varenne .— Pobre! No pensava sinó en aqueix nano! No'm parlava de re més. Despús-air, fins va anar a consultar un dels seus antics mestres, en qui té gran confiança, i's va passar mitja nit llegint i rumiant.
Fleuriot .— Ja sé! Es quan se li va ocórrer la nova medicació amb que, a la fi, ha vençut el mal. An ell, an ell dec la vida del meu fill; li juro que no'u podré pas oblidar mai.
Varenne .— I fugi! Ell ne deu estar tant cofoi com vostè mateix. L'estima tant, an en Raimon!
Fleuriot .— I vostè no, eh?
Varenne .— Jo? Oh! Me'l menjaría!
Fleuriot .— Doncs cregui que està ben

corres-