Pàgina:La tramontana (1899).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Acte segon



Sala de casa de don Joseph, ab cuadros y mobles antichs portas als bastidors, dreta y esquerra, y al fons una gran porta que dona á la exida tancantla una balaustrada. Se veu al fons lo Canigó. A un costat, una taula antiga: sillons, cadiras, etc, etc.



ESCENA PRIMERA
D. JOSEPH, DORU


Jos. ¿Están arreglats los forasters?
Dor. Tots, mi senyor.
Jos. Que á ningú falti res y atenéulos com á mi mateix.
Dor. Tots quedarán contents.
Jos. ¿Heu arreglat bé la escala?
Dor. Cuan la padrina no hi ha tingut res que dir, calculi si ha quedat neta y arreglada. A la entrada y als replans hi he fet posar testos del hort. Porta alegría tant rematje.
Jos. Segura senyal de la que ha de portar á aquesta casa lo casament de la pubilla ab l' heréu Fornellá.
Dor. (D' axó no seré jo qui 'n respongui.)
Jos. Desitjaría que estigués aquí don Rafel per convidarlo. Es un jove simpátich que s' ha fet ben volguer de tothom.
Dor. Un xiquet estrany, nostramo. Pochs días després d' aquell en que va salvar la vida á n' en Lluis, agafantlo cuan la tramontana l' estimbava, desaparesqué del poble y res més hem sabut d' ell.
Jos. Tornará, perquè ha dexat lo seu equipatje á la casa hont para. T'hi arrivarás, y per si vingués, convidal en nom meu á la festa que