Pàgina:Las Pildoras d'Holloway (1864).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
14
LAS PILDORAS D'HOLLOWAY.

que Alá dona als animals,
al burro, al aucell, al rap?

ESCENA XVII.

Muley y Quim.

Quim.

Aquí vos porto firmada
la nota ab las condicions,
vos rebaxan cinch milions
y la guerra está acabada. (Li dona 'l paper.)
Que hos digués m' ha encarregat
lo general Olsinell,
que si sols anés per ell
res vos hauria costat.
Mes de tota aquesta feyna
que ab bon éxit ha portat,
n' ha de dar conta al estat,
n' ha de dar conta á la Reyna.

Mu.

De lo seu cor d' espanyol
menos per cert no esperaba,
mes ay que no 'm recordaba
que ya 's fica al llit 'l sol.
Si voleu res per lli dalt
me 'n hi vaix.

Quim.

 Gracias, Muley.
Espressions á vostre Rey.

Mu. Sereu servit, general.
Quim.

Que encara que la fortuna
'ns hagi fet vencedors,
ya no guarda 'l lleó rencors
á la vostra mitxa lluna.
Vostre valor hi admirat,
y vos dich sens cap embut
que si no haguessiu perdut
tal volta hauriau guanyat.

Mu.

Yo també hi quedat sorprés
de la vostre infantería
y de vostre artillería
encara si cap molt mes.
M' han semblat cosa divina,
per lo braus, 'ls cossos dits,
y sobre tot 'ls malehits
aquells de la barretina;
'ns han mort mes moros ells
que 'l desert te grans de sorras;
á sota d' aquellas gorras
de dimonis hiá servells.

Quim.

Sempre es cosa que disgusta,
pero preneuho ab paciencia.

Mu.

Yo per mi tinch la conciencia
de que vostra causa es justa,
puig per d' eix modo guanyá
sens perdre may ni un combat,
habeu d' estar en vritat
protegits tots per Alá,
y aqueix cop ab rabia cruel
m' hi convensut mes que 'ls altres,
de que van contra nosaltres
totas las iras del cel.

Quim.

Y en qué, Muley, vos fundeu
que lo cel vos contrariaba?

Mu.

Encara que me n' anaba,
ho vaix á dir, escolteu.
Axís que hi surtit d' aquí
sens habernos avingut,
al Fondak hi corregut,
y la tropa hi fet reuní.
Cuand 'ls hi hagut juntat,
per mes que aixó hos semblin bromas
eran vint y cinch mil homas,
al frente d' ells m' hi posat,
hi avansat contra vosaltres
sens donarme cap treball
hasta que á tret de gargall
estabam 'ls uns dels altres.
Allavors hi comensat
á estendre en tota la ralla
'l foch y ya la batalla
comensaba á fer fredat.
Vos que hi erau no ignoreu
lo furor ab que avansabam;
y allavors n' altres guanyabam,
general, no ho negareu.
Y en lo moment decisiu
m' ha vingut un mal está,
d' aquets que haureu tingut ya,
que no 's sossega ni 's viu.
Ab un dolor y un treball,
ab un neguit y unas ansias,
que fins en tals circunstancias
m' han fet baxar de caball.
Per si son bonas ó falsas
axís que á terra hi estat
m' hi vist per forsa obligat