Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/186

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

comandant els minyons de les mantes llistades, que eren la flor del jovent reclutat un día entre la gent més brava de les terres de per avall. Les moces ja 's foníen pensant ab el goig que podríen fer davant l'ardida jovenalla, lluint les gales, els bonicoys, que no havíen pogut estrenar a les darreres fires per mor de la ditxosa guerra, que ara anava a acabarse, si Déu vol. Y el famós esquadró den Borraçot, fort, en els bons temps, de més d'un centenar de places, ¿no havía també d'endursen les mirades de la gent? Tothom sen recordava prou, d'aquella cavallería bosquerola que ab les seves furioses cargues havía arribat, sempre que havía volgut, fins a les mateixes portes de Vilomar. ¿Y en Tomeu de Torradelles? ¿Y en Tallacer?... Però, si la veritat s'ha de dir, el qui entre tots desvetllava curiositats més misterioses era Mossèn Cilici, l'home negre, que, per estarse quasi sempre encastellat en el nus de la montanya, part—damunt de Puig Çabauma y de la Mola de Guiu, no eren