Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/244

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


juminat per fer de la comarca un munt de cendres!

 Les terres, recuites per un sol sense pietat, s'esberlaven aquí y allí, deixant sortir per les escletxes una cremor de fornal que inflamava l'aire ab xardoroses halenades. Surava arreu una polsina blanquinosa que anava encalcinant la negror dels edificis y la fullaraca rostida de les escasses arbredes. Y, entre la pols que tapava 'ls esperits y la xardor que abrusava 'ls cossos, semblava que la vida anés a finar per la gent, per les besties, per les plantes... Pantejant de sèt, els gossos caminaven fent esses pels camins empolsegats, ab la gola badada y la llengua caiguda de gairell. Y aquella infernal tortura, que corsecava 'ls animals, no va trigar a ferse sentir dels homes. Ja s'havíen estroncat la major part de les fonts, y, de les poques que encara rajaven, n'eixíen tant minsos rajolins, que sempre hi havía una gernació aturada davant les aixetes, y a cada punt s'armaven disputes, y, quan