—¡Donchs ara també hi anirem tots! tots! —cridaven homes y dònes, encoratjats per aquell raig de fe que 'ls duya una guspira de confiança a l'ànima.
—¡Que s'avisi als pobles veíns!
—Nosaltres anirem a Codolar.
—Nosaltres a Masferesa.
—Y, diumenge, a pregaries tothom.
—¡Que ningú hi manqui!
—¡Ningú! ningú!
Tal dit, tal fet. Mentres els uns corríen pels rodals escampant la veu de les pregaries, d'altres anaven a fer saber a l'iglesia 'l bon esperit del agent. El determini aviat va esser pres. El missioner caputxí, que feya 'ls sermons al setenari del Carme, s'encarregaría de la prèdica y de comandar les lletaníes. De l'iglesia major es trauría 'l Crucifix vell, la Santa Majestat, que vuit homes, rellevantse per torn, portaríen damunt de les espatlles. Per acompanyar solemnialment l'imatge, vindríen les creus y els capellans de les parroquies y sufraganies. Després de passar pels carrers de la vila, la professó
