empendría 'l camí de Codolar, fins arribar al turó de les Sèt—Creus. Allí 's faría l' sermó, y aprés la gentada s'enfilaría cap a l'ermita de la Misericordia, aont se deixaría 'l Crist fins que hagués fet mercè de l'aigua tant implorada.
Desde aquell instant la comarca ja no va sossegar, sempre ab aquella caboria, sempre ab aquell neguit de fer les pregaries públiques, que havíen de ser la salvació de tothom. La gent de la forca mudava per moments de tarannà, y, mólt més supersticiosa que creyenta, va començar a imaginarse que no més calía treure la Majestat per què 'l cel se desfés en un mar d'aigua. Aixelebrats com eren per tot, fos cosa de Déu, fos cosa del dimoni, saltaven d'una deria a l'altra deria ab la mateixa furia de selvatges, ab la mateixa exaltació d'esperitats.
Boy esperant el día de les pregaries, ja passaven per la vila colles de gent can-
