esgarrifava de sentir la manera com aquella munió de gent miserable, vinguda de qui sab quins pobles y llogarets veíns, alçava un crit de plany al cel, fent prometença de no cometre més pecats si Déu s'apiadava de la comarca. Grans y xichs udolaven: —¡Aigua, Déu! ¡Aigua, Déu!— Tot lo que un día havía sigut escàndol y impietat, esdevenía desaforada contrició y viu penediment. No n'hi havía prou d'anar a les lletaníes ab devociò: calía presentarshi fent estremituts de la més esbogerrada penitencia. La major part dels assistents feyen feredat de mirar, pels horrorosos enginys de suplici ab què s'havíen guarnit el cos. Quasi tots anaven ab els peus descalços y ab les cames vestides d'esbarzers. Mólts arrossegaven pesantes cadenes, o duyen els brassos extesos, ab una pedraça a cada mà. D'altres portaven al coll dos cabirons clavats de través, a tall de creu feixuga que 'ls macava les espatlles. Fins n'hi havía que, nus de mitg cos per munt, duyen, ab cordes d'espart lligats a la cin-
