fera, que tothom tenía per fill gloriós de la ciutat, que 'l poble aclamava com un hèroe, que les dònes adoraven com un déu d'amor.
Així que va arribar el moment de la sortida, grans y xichs, joves y vells, homes y dònes, tothom va rompre en un clam de consternació que esborronava sentirlo.
—¡Aparili infortunat!
—¡Pobre Aparili!
—¡Sota terra sía qui t'ha fet mal!
—¡Malehida la bestia que 't fa patir!
El matador anava dins d'una llitera tapada, capdellat pel sofriment. El duyen quatre homes a pes de braços, ab prou feines caminant al pas per mor de la gentada immensa que sels abocava assobre y no 'ls deixava marxar. Valdament no més fos de rellisquentes, tothom volía veure 'l ferit idolatrat, guaitant un xich pels finestronets de la llitera. Però, els qui conseguíen vèurel un moment, desseguit se giraven trasvalsats, posantse la mà a la cara, plens d'horror.
