Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lava com la fulla al arbre? —replicaven uns valents d'ofici.

 A mólts dels que havíen concorregut a les darreres sentencies, els queya l'ànima als peus al pensar en el reu d'aquell día, sobre tot quan els veníen a la memoria les paraules endreçades pels altres sentenciats a la munió, com a premi del sacrifici que havía fet d'anar a veure com moríen.

 —¡Allò eren homes, allò!

 —¿Vos recordeu den Pep de les Auques, tant tranquil, que desde 'l pal va cridar. «—Ja podeu tirar teló, que s'ha acabat la comedia?»

 —¡Y en Vessana, que va dir: «—¡Poble, me maten per una trista ganivetada! ¡Perdona si he mancat en res!»

 Y tot retrayent fets y paraules d'aquells homes braus, serèns, protagonistes heroichs de les tragedies del glacis, la gent se queixava del desengany rebut ab l'espectacle que acabava de representarse.

 —¡Y per veure això d'aquest pallanga, ens hem llevat tant dematí!