Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ajocantshi, manyagons, per por del vent de montanya. Ab les parets més blanques que un borrall de neu, ab els llindars, els sòcols, les coronises y els finestrals repintats d'ocre, les cases llencen reflexes de rossor; y quan el sol hi bat de ple, rebotint la claror de banda a banda, apareix la vila com nedant dins una onada de polsina d'or. Y per si, en aquelles hores enlluernadores del sol alt, fés massa xardor pels que transiten pels carrers, la marinada ja 's cuida de refrescar l'espay ab ratxadetes de ventijol. ¡Quin bo d'estar fa allí! ¡Quin goig de víurehi!

 Per sota 'ls porxos de la plaça Gran, o davant per davant de les botigues de robes del carrer Major, guarnides aquell día ab penjarelles de faixes llampantes o d'escapulons de teixits vistosos, els homes fan rotlle, desenfeinats, garlant tranquilament de la cullita. Tupits de carn y lluents de pell, rapats de cap y afaitats de cara, pagesos y menestrals traspúen la satisfacció d'una vida sani-