Diguèm quatre mots sobre la present versió. Es costum que l'autor d'un treball expliqui al públich lo perquè y lo com, la finalitat que perseguí en sa tasca. Jo't dire aqui — lector amich — no lo qu'he fet, en la versió de Les Syracusanes, sinó lo que hauría pogut fer, mercès als ensenyaments rebuts. L'iniciador d'exa traducció de Theòcrit en llengua catalana, es l'excel-lent amich En Pau Font de Rubinat, expert bibliòfil, erudit historiayre, infatigable col-leccionador de joyes bibliogràfiques de Catalunya, animat en aquest cas pel desig de que's fes en català una verdadera edició d'art.
En quant a mi, no vull passar per hel-lenista; però sí per dexeble (poch aprofitat malhauradament) de grans hel-lenistes. En lo Col-legi de S.ª Maria, de Veruela d'Aragó tenia en 1885-1890 la Companyia de Jesús un centre d'estudis superiors de literatures clàssiques. En aquell recer de virtut, ciencia y puríssima caritat, nos hi axamenavem per aquells anys un esbart de joves estudiants, espanyols, francesos, alemanys, italians, mexicans y argentins, tan freturosos d'estudiar seriosament, com agermanats per uns llassos d'aspiracions santes y apostòliques. ¡Felissos dels qui, per ses grans virtuts, les assoliren!... Los mestres d'aquell veritable Athenaeum de saviesa eren religiosos sacerdots, tan competents y experts com han mos-
