Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


trat abundosament los llibres qu'escrigueren y los dexebles que formaren. Seguint aquell plan d'estudis tan ben pensat y establert que la Companyia de Jesús anomena Ratio Studiorum, dividíen nostres seccions en tres cursos: Gramatical, d'Humanitats y de Retòrica. Cada curs durava desde'l 15 de Setembre al 31 de Juliol, es a dir: deu mesos y mig, ab cinch hores diaries de classe y cinch més d'estudi privat. En los dijous no més se suprimíen les classes de la tarda. Ab uns desitjos vius d'apendre y d'ensenyar, tant mestres com dexebles, y ben clavada en lo cor aquella regla Ne sibi gratius Deo facturos in Collegiis, dels estudiants jesuites, no cal dir còm anirien los avenços y los fruyts de tant de treball, tan ben esmersat y tan ben encaminat A. M. D. G.
 En lo primer curs, lo de Gramatica, lo P. Manuel Carceller, fill de Fatarella (Tortosa), un dels homes mes abnegats y competents en l'art de saber veure belleses lexicogràfiques, fins allà ahont n'hi havien poques, nos ensenyava lo mecanisme gramatical de l'obra del P. Gretseri, y després d'estar ben imposats en declinacions y conjugacions de verbs regulars y irregulars, en ses tres formes activa, passiva y mitja, nos feya fruir gramaticalment les Faules d'Isop, alguns discursos de S. Joan Chrysòstom, o algun diàlech de Llucià. La gimnasia mnemotècnica, y'ls exercicis de lectura ràpida y correcta a que'ns subjectava, anaven tan ben encadenats y graduats ensemps, que