Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/19

no era possible substraure's a la fascinació de l'hel-lenisme, que s'anava apoderant de nosaltres y de part d'alguns conseguía que fins resessim les oracions litúrgiques ordinaries en llengua grega, ja per medi del Pieux helleniste, del canonge Cognet (París, 1874), ja per l'Enchiridion d'en Lhomond. Qui no feya axò, llegia l'Evangeli de Sant Lluch en l'original grech, ab una destresa y perfecció com no s'ha vist may en cap Universitat del món, als pochs mesos de freqüentar les aules de gramatica grega.
Ans d'acabar lo curs de gramàtica, sabiem analisar de dret y de tort los autors que mes amunt he anomenat, y no hi havia cas difícil, ni temps ni persona de verb, subjectes a equivocació o amfibología, que no'l desentranyessim ab prestesa y exactitut. Al topar ab la primera faula d'Isop: Georgou pais opta cojlias, ja sabien tots en l'opta, com los verbs en ao's distingexen dels d'eo, y dels d'o, y com y ahont lo titllet de contracció debia anar posat. Les lleys de formació dels freqüentatius, intensius, mots compostos, etc., eren cosa de noys pera tots los dexebles y alguns se'n anaven ja fins a compondre imitacions d'aquells autors per a treure'n alocucions parenètiques de caràcter ascètich o moral. Recordo d'un condexeble que agafà l'exhortació que Xenofó fa als soldats grechs, estemordits despres de Cunaxa, encoratjantlos per a sofrir lo qu'esdevinga, fins a panta poiétea, y'n feu una bella exhortacio al martiri, per l'amor de Jesucrist.