esdevenir de que'l substantiu que deuria derivarse d'un adjectiu que signifiqués home de bé, ha sigut format directament per la combinació dels dos elements home y bondat.
Es cosa sabuda qu'els verbs compostos admeten tan sovint lo sentit actiu com lo passiu, y axis s'expliquen una munió de mots compostos que comensen ab un thema verbal, per exemple: aexifytos (qui desenrotlla les herbes, o mellor: qui té o fa que les herbes se desenrotllin). En molts mots d'aquesta faysó lo thema verbal te probablement lo matex valor que l'arrel de l'adjectiu verbal, com pot veure's en keleust-áner, qui mana homes, que vol dir, per extensió: qui té homes manats sotmesos a les seves ordres.
S'ha d'advertir, que aquesta regla, qu'exigex que'l mot determinant vagi davant del determinat, en la llengua grega no s'aplica ab tot lo rigor que en altres llengues, (la sànskrita entre les antigues, y l'alemanya entre les noves), se sol usar. En lo mot kreissoteknos, qui es preterit entre'ls infants, veyem la regla del tot invertida. Y no poques vegades veyèm que en un cert nombre de mots compostos que comensa per un thema verbal, lo segon mot feya'l paper de determinant mellor que'l de determinat.
De totes maneres, hem de convindre que'ls escriptors grechs (y'ls poetes molt especialment), feyen us dels mots compostos ab una precisió expresiva que determinava son pensament agrupant en torn de
Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/62
Aquesta pàgina ha estat revisada.
