l'idea principal les diferentes idees secundaries o accesories y axò ho feyen, ja ab una netedat d'expressió, la més filosòfica, ja ab l'atreviment mes comprensiu y mes capritxós, de vegades. Y axís los pleonasmes, les elipses, y a totes les figures del llenguatge que donen brillantor, riquesa, forsa, harmonía o vivor al estil, les inversions de les referencies eren entre'ls grechs cosa corrent y constituíen un dels procediments més felissos pera enriquir una llengua que de per sí matexa era, es y serà la reyna de les eufòniques, concises y expressives. Axís trobem a Eurípides qui escribint: Soi neodemetes gamoi, vol dir al ensemps: ton nou matrimoni, y ton matrimoni novament donat, ton matrimoni ara de nou contractat, ab lo qui tu has domat una nova muller sometentla al jou, es a dir, que l'original grech explica ab tres mots l'acció que'n requereix divuyt pera ser explicada ab tota claretat en una altre llengua tan concisa, altrement, com la catalana. Es semblant lo cas de Llucià, al escriure Erota filandron que literalment vol dir: amor pera son espós, y per extensió: Amor amich de l'espós o lo qui consistex en estimar a son espós, y'l de Sophocles: Tas pylaseptastomos, les set portes, y literalment: l'overtura que té set portes, que consta de set portes, o les portes que formen set obertures.
Per fi, hem de notar que, en la llengua grega, els mots formats de dugues o més arrels, considerats
Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/63
Aquesta pàgina ha estat revisada.
