Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/69

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

traductors que han mudat o mutilat lo text pera donarnos versions més inexactes encara, exposèm les dels que han traduhit lo text directament.

Heinsius : Non vereor, ne tu qui mihi nihil admetiris, mensuram abstergas.
Toupius : Unum tantum metuo, ne pulverem in me abstergas. (Exos dos, traduhexen no més lo vers 95).
Berkeley : Ne oriatur, o dulcis Proserpina qui nobis imperat. Uno excepto; non curo te, ne mihi alapam impingas.
Mariner (V.) : Non ilium natura ferat, vel melle suavem imperio, qui nempe suo et, nos forte dabimus aut uno excepto, nu te jam denique meo, ne mihi at impingas alapam faciemque refringas. (Alenda dóna la cita y lloch d'exa versio de En Mariner, que en veritat resulta un veritable entrabanch de mots sense sentit. Diu que a la Biblioteca Nacional, Ms. F. f. 45, fol. 359, hi ha l'original).
M. L. Renier : Bonne deésse, ne nous impose pas un nouveau maître! Un seul homme a le droit de me donner des ordres; je ne m'inquiète pas d'autres. Ne vas tu pas vouloir me raser la mesure vide?
Leconte de Lisle : Bonne deésse!, qu'il ne m'arrive pas un nouveau maître! Un excepte, je ne me