Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


anteriors. Es curiós qu'aquest darrer, que comprenia d'una manera magnifica les civilisacions mortes y tenía el poderós geni literari necessari pera lluhirse en una empresa tan difícil, adoptés deliberadament la planera prosa, si bé animantla ab un alè poètich potser superior a la cadència y a la rima.
 Una de les darreres edicions es la dels germans Barbier, que no's pot demanar més complerta[1], doncs sembla que s'hagin proposat contestar en ella per endevant a totes les interrogacions que a un lector se li poden ocorre sobre Theòcrit, sobre son temps y sobre tots els personatjes mitològichs y històrichs que surten anomenats o aludits en algún dels idilis y epigrames.
 En anglès, citem les traduccions de Fawkes[2] y Polwhele[3], en alemany la del erudit helenista y llatinista Joan Enrich Voss[4], gloria oficial de l'ensenyament y en italià les de Regolotti, de la senyora

  1.  «Oeuvres complètes de Théocrite. Traduction nouvelle, introduction, table des noms propres historiques, géographiques et mythologiques et notes, par François Barbier, professeur au College de Perpignan. Avec une étude sur les idylles de Théocrite par Charles Barbier. Professeur au Lycèe de Gueret. Paris. Gamier Frères (1898)».
     Un volum de 342 pagines en 16.°
  2.  «The Idylliums of Theòcritus, translated from the greek, with notes critical and explanatory, by Fr. Fawkes. London, 1757 », in 8.°
  3.  «The Idyllia, epigrams and fragments of Theocritus, Bion et Moschus, with the elegies of Tyrtaeus, translated from the greek into english verse with notes by Rich. Polwhele, London, 1786».
  4.  «Johan Heinrich Voss. — Theokrit». 1.ª edició, 1808. 2.ª edició Tübinga, 1815, in 8.°