Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


el Sr. D. Francisco Danvila, en el Bolelfn de la Real Acadetnia de la Historia. Tom. XIII.— Cuaderno VI, Dbre. 1888)[1].

 Además Salvá tuvo a la venta en Londres (Catdlogo 1826) un manuscrito con algunas de las tragedias de Vilaragut, que según parece posee el cilado Sr. Danvia».
 El citado Sr. Massó—«Manuscrits Catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid»—Barcelona, 1896, pag. 96:
 «Vv. 27 4.' paper; ff. 132. Sigle XV.
 Seguexen-se los prohemis de les tragedies de Senecha, e són dites tragedies perçó com contenen dictats plorosos de crueltats de reys he de grans princeps, les quals tragedies són dèu en nombre.
 La primera tragedia conté la gran furor de Ercules, la qual pres en lo sacriflci que féu de Licus, qui perseguia sa muller. E per ço que aquesta tragedia sia pus facilment entesa, etc.
 La segona tragedia de Senecha és de Tiestes e Atreu, d' ella devem en loch d'argument, etc.
 La tercera tragedia és de Thebarls, en la qual devem presupondre en loch d'argument, etc.
 La quarta tragedia és de Ipolit, etc.
 La quinta tragedia és de Œbdipus, etc.
 La sisena tragedia és dita Trohas, etc.
 La setena tragedia és de Medea, etc.

 La huytena tragedia és de Agamenon, etc.

  1. Donde se insertó el ya citado opúsculo «Na Carroça de Vilaragut».