Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ya que en mi tan mal ó pasa,

fíqueselo vosté en casa:
yo em quede en esta mateixa.
Que ya hòmens
que les sinahues en ells
debien ser sarahuells!....
¡Si portára pantalons!
Y en fi, la còsa mes bòna
pera que més no el revolquen,
es que la agrunsen y el volquen
y li donen papa y nòna.

Colau.  ¿Ya no tens res mes que dir?
María.  ¿Yo, pare?
Colau.    ¿No et fa res mal?

pos vine llengua d'astral:
ara em tòca à mí seguir.
Aborrit Pau, y en raó,
per lo que tú fas en ell,
pa no calfarse el servell
pòsa en un'atra afisió!

María.  ¿Qué es lo que diu?
Colau.   (¡Sa sorprés:

se coneix que encara el vòl!)

María.  ¿Y això es sèrt?
Colau.   ¡Com això es sòl!
María.  ¡Pos no me sindona res!
Colau.  No eu sent aixina el teu còr!
María.  ¡Sí, pare!
Colau.   (Me está engañant!)

¿Con que no et sap mal?

María.  ¡Ni tant!   (Moseganse la ungla.)
Colau.  (Vach á ficarli mes pòr!)

Pues ya fa sèt ó huit dies,
María, que el vech entrar
en un puesto, que á resar
no va allí les lletaníes.
Perque yo fent el liló
els ha sorprés en un punt,
que en ca que estaba algo llunt...
entenguí be la orasió.

María.  (¡El gran repillo!)
Colau.   (Ya rabia:
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Llágrimes_de_una_femella_(1859).djvu/14&oldid=156865»