Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
  pronte farén pau els dos;

que el loco al estar furiós
es nuant cuiro dins la gàbia)

Maria.  No's fasa conte que això

m'apreta á mi ni em sofoca;
(¡pillo!) no em tornaré loca.
¡Qué! ¿vòl á un atra? ¡Pos bò!
Deixel, ell se cansará!...
(fem de tripas corason!)
Deixemelo correr el mon!...
al cau, al cau tornará.
¡Com yo vullga proposarme!...
¡Com á mi em done la gana!...
¿Qué's chúa que esta semana
perdó ve ell á demanarme?

Colau.  ¿Ell?... ¡Maria, tu has perdut

sens ducte l'enteniment!
¡Si ell esta alla mes calent!...
¡huy!... ¡mes calent!...

Maria.   !Tu, tu, tut!

Això es un vòl c'a pegat:
vòl, c'apenes tira un pam !
y en cuant yo tòque el reclam
caurá dins del enfilat.
Si ell en atre camp se seba,
li estará la festa cara!...
Ay!... no sap ell encara
cuant pòt una filla d'Eva.
Per lo pronte me pareix
que lo mes bò, lo millor...
Poro vosté es casaor,
vecha si este pla coneix.
¿No es molt sèrt que l'enfilat
pera casar estornels,
te que tindre els aparells
molt bòns, pare?

Colau.   ¡Veritat!
María.  ¿Y cuant un pardal de gust

vòla per allí indesis,
les ènses será presis
que vachen revolant?

Colau.    Chust!
María.  ¿Y si despues d'asò es pèrt