Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
  perque ines alt va puchant,

se tòca el reclam, y al cant
en l'aire s'encanta?

Colau.   Sèrt!
Maria.  Tots els pardals en unió

cánten y están á la mira,
hasta l'últim que'll se tira.
¿Que's fá entonses?

Colau.   El tiró!
Maria.  Entonses es cuant patix;

cuant s'achunta l'enfilat
y allí s'encontra tancat
per la tèla que'l cubrix.
Entonses, li fiquen má,
y ell picotecha y s'enrabia:
si té mèrit va á la gabia,
si no.... pòrta baqueta!

Colau.  Chesus!¡Chesus!¡Sent Antòni!

¡Tú eres casaora.... y bòna!

María.  Lo que no sap una dòna,   (En molta intensió)

Pare, no eu sap el dimòni.
Ya tinc les ènses, les vares,
el parañs, el enfilat....
en fi, tot está arreglat;
pronte mos vorém les cares.

Colau.  Pos, adios, y que la sòrt   En molta

te done casera y pronte. socarronería

María.  Ay!... yo el perdrè per mon conte;

ó dins de la gabia, ó mórt. (Molt recalcat)

ESENA IV.
María.
   ¡Es mísera condisió,

Siñor, la que mos seguix,
que'l hóme mos escarnix
sense lley ni compasió!
¡Compendre volguera yo
si al tráureli la costella
trovareu, Siñor, en ella
gran diferènsia en la casta!
¡Digaume si es d'atra pasta
que la que té esta femella!

Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Llágrimes_de_una_femella_(1859).djvu/16&oldid=156868»