Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/16

perque ines alt va puchant, se tòca el reclam, y al cant en l'aire s'encanta?

Colau.

Sèrt!

Maria.

Tots els pardals en unió cánten y están á la mira, hasta l'últim que'll se tira. ¿Que's fá entonses?

Colau.

El tiró!

Maria.

Entonses es cuant patix; cuant s'achunta l'enfilat y allí s'encontra tancat per la tèla que'l cubrix. Entonses, li fiquen má, y ell picotecha y s'enrabia: si té mèrit va á la gabia, si no.... pòrta baqueta!

Colau.

Chesus!¡Chesus!¡Sent Antòni! ¡Tú eres casaora.... y bòna!

María.

Lo que no sap una dòna, (En molta intensió) Pare, no eu sap el dimòni. Ya tinc les ènses, les vares, el parañs, el enfilat.... en fi, tot está arreglat; pronte mos vorém les cares.

Colau.

Pos, adios, y que la sòrt En molta te done casera y pronte.socarronería

María.

Ay!... yo el perdrè per mon conte; ó dins de la gabia, ó mórt.(Molt recalcat)

ESENA IV. María.

¡Es mísera condisió, Siñor, la que mos seguix, que'l hóme mos escarnix sense lley ni compasió! ¡Compendre volguera yo si al tráureli la costella trovareu, Siñor, en ella gran diferènsia en la casta! ¡Digaume si es d'atra pasta que la que té esta femella!