Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
   ¡Si fon vóstra voluntad

que ell me respetára á mi,
digau, ¿per qué em trata així
en temps que's de llibertad?
¡Cóm es que ell ha interpretat
paràula tan santa y bella
pera tráureli la estella
que ell asoletes s'engul,
y no lin dona el gandul
chens á la póbra femella!
  ¡Santa Mare soberana!
pregunta al que en brasos dus,
pregúntali al teu Chesus
eixa mala lley d'ahon mana!
¡Ay, sí! que ting molta gana
que s'acabe esta querella;
no vullc eixa lley que sella
la marca d'esclavitud!
¡Siñor, per qué lley d'ambut
contra la póbra femella!
  ¡El hóme en cuant ix el sól
pega á fuchir al carrer;
si te que fer, fa el que fer,
y si no fa lo que vól!
¡Pero si pega algun vól
la dóna infelis se estrella!
¡Pos qué, Deu no els emparella!
¡no son de igual condisió!
¡Mascles, tingau compasió;
cuideu, cuideu la femella!
  Per fi, será impertinènsia,
que còntra els vils pantalons
les sinahues y els chipons
may tindrem independènsia.
Si adquirirem en pasènsia
del mánec la gran paella!
¡Ay del que mos atropella!
¡ay del que huí mos enrabia!
¡que éll, éll voría en la gabia
el gran vòl de la femella!