mí de Santa Coloma venia un home ben embolicat ab sa manta: de promte, li semblá veure á alguna persona humana passejarse per la ample de las parets del arruinat castell, y, poguent molt en ell la curiositat, hi pujá: una claríssima llum va mitj enlluhernarlo deixantli tot just veure á una dona de sens igual hermosura que ab dolsa veu li parlá dihent:
—Ahont aneu tant dematí, bon home?
L' home tot confós va respondreli:
—Anava á cercar una criatura pera que la criés la meva dona que aqueixa nit ha deslliurat d' un infant que se 'ns ha mort.
Llavoras la bellíssima dona baixá de hont era, y anant de dret vers lo fons de la mina, torná á pujar duent en brassos á un hermós y tendre infant.
—Teniu, digué al admirat home, no aneu á cercar cap criatura: aqui teniu aquesta; dintre dos anys, dia per dia, veniu aquí en aqueixa mateixa hora y se vos dará la paga segons la haureu merescuda.
L' home no sabia qué ferse; mes ella li havia dit tot aixó ab un tó tan dols, tan persuassiu y al mateix temps tan ple de autoritat, que no li haguera sigut possible contradirla. Alsá 'l ulls de demunt l'infant ahont fins allavoras los havia tingut, y ab gran sorpresa 's trobá que aquella li havia desaparegut; y com tot aixó li paregué sobrenatural, se digué á sí mateix:
—Veyám; quedemnos ab la criatura, y á veure lo que será.
Y se la endugué á casa seva. La seva dona la
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/215
Aquesta pàgina ha estat revisada.
