veu apagada y fosca, que tot just se sentia, respongué que jamay estava millor que quan res passava per sa gola; llavoras li doná aygua pera beurer, mes ell digué que cap era bona ni fresca com la dels torrents ó rieras.
—¡Pobre Isidro! torná á dir la dida entrantse 'n á casa seva; jo la seguí resolta á saber la historia del Isidro.
Heusla aquí:
Eran los amos del molí de que he parlat una gent molt rica, tenian camps y vinyas y unas pinedas inmensas y bellísimas que pujavan fins dalt dels mes espadats singles que á San Miquel environan; mes lo que constituia sa principal riquesa era l' aygua; alli sempre n' hi havia, en temps de sequetat fins del pla de Barcelona y de la plana de Vich hi anavan á moldre; aixó 'ls valia un dineral; que de diners ne feyan quans ne volian.
Quatre fillas havian tingut quan los nasqué l' Isidro; sempre ha sigut lo aconteixement mes gran de la vida del pagés la naixensa d' un hereu, no cal dir, donchs, si fou gran la alegria dels moliners. L' Isidro aná creixent en anys y en bondat, sa imaginació poética y bella s' havia desarrollat en mitj de la grandiositat d'aquell panorama feréstech y encantador que tenia sempre devant sos ulls; los espays inmensos y grandiosos las desenrotllan y enalteixen. Los pares del Isidro al veurel tan viu é inteligent tractaren de donarli una carrera literaria, per qual motiu lo enviaren á Barcelona; alli perfeccioná sa intel-ligencia ab lo estudi, y totas sas alegrías con-
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/236
Aquesta pàgina ha estat revisada.
