ó finestra y correns s' en anava sens que 's trobés medi de ferlo tornar á no ser per forsa, ab lo que s' acabava de exasperar, y si massa ho haguesen fet Deu sap lo que hauria succehit. Era orat.
Si la Assumpta tingué part en eixa desgracia, si ella era tan diferenta de lo que l'Isidro 's pensava, ningú ho ha sapigut, ni se sabrá tampoch; ella ben segur que ho callará, y ell si per cas ho conta será tan sols á las auras del bosch ó á las claras y frescas ayguas del Tenes quan hi acosta sa boca assedegada.
Aixis va vivint confonent sa vida ab la dels llops; cada dematí ab la claror de l' auba quan terra y cel se vesteixen de la claror mes pura y bella, se 'n va al cementiri ahont reposa sa mare; lo que allí per sa imaginació passa sols Deu ho sap; devegadas en fors sanglots se li veuhen llensar amargantas llágrimas, y quan veu una persona forastera, assedegat com está d' amor y tendresa, la segueix sens ferli cap mal, pensant poder omplir per poch que sigui lo seu cor de dolcesa.
Aixi m' ho contá la dida y aixis ho conto jo á vosté per si li fa pel cas y prou digne ho trova per son acreditat periódich La Renaixensa.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/240
Aquesta pàgina ha estat revisada.
