per los Duchs y las Cabrassas, l' haurian dut á la bruixa que n' hbaguéra fet lo mateix us que aquell altre que en sa cambra has vist. Y quan tu li hagueres portat los tres brots que 't demana, ab aquella mateixa arma t' hauria mort, puig que per volar de nits péls aires montada en la escombra, ha menester sanch de una donzella orada.
Encara acabat de parlar no havia, quan entrá per entre las campanetas del sostre una ensagnantada Falsiota:
—Sanch, sanch, cridaren totas, cullint á la au que mitj morta havía caigut en terrat y ficantla dins de la pica.
—Es flor de lliri, es flor de lliri, digueren al véurerla en sa verdadera forma.
—¿Qué ha succehit? li preguntá la Regina:
—Un donzell, respongué flor de lliri, un donzell habem trobat que tot cantant, ab sas mulas cap á casa seva anava, quan un vol de Cabrassas perseguintlo l' empenyían en vers Quintanas y com la nit es la mare de la por, lo pobre jovensel tot fuguint allí 's dirigia; jo 'm so posada devant seu parada y ben apropet pera ferli venir ganas de cullirme, com de fet ha sigut aixís: llavoras he alsat lo vol cap aquí y me so tornada á parar, ell ha vingut pera cullirme: y jo com la primera vegada aqui 'm so anat atansant: mes al atalayarse de la meva art y manya, los Duchs, cridant espantosament, sobre mi s' han tirat per devorarme, y jo 'm poguí salvar entre unas espessas bardissas en las quals ells no s' han pogut ficar, y las que han ensagnantat
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/286
Aquesta pàgina ha estat revisada.
