Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/344

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

llosas: lo manyach seguia en mitj d' ells tots los passos de son pastor, barrejant lo toch de sa esquella ab los instruments que tots á l' hora tocavan confonentse ab aquell bell cant:

 Cantava el rossinyol:
es hermós com un sol
brillant com una estrella,
ha nat d' una donzella.
 Etc., etc.

 Y eixa melodia magnífica, pero tendre y senzilla al mateix temps, ressoná per sota las antigas voltas omplintlas d' armonía, com ressonava dintre de tots los cors omplintlos de joya.
 Després entonaren lo «Rebadá» ab grant contentament dels baylets y las noyetas, que sens peresa havian deixat lo llit: al acabar eix altre cant, y quan convensut ja aquell de que no l' enganyan, y de que ha de anar á Betlem á oferir son cor á Deu, respont enternit:
 —¡Oh quin amor!
 Posárense tots de cara al altar, al devant los cantadors, y fent tres passas avant y duas enrera anavan avansant envers lo presbiteri, y cantant:

 Armats ab la gayta
y altres instruments,
los pastors, anemsen
anem á Betlem,
que ha nat per los homens
tot un rey de reys.

 Anemhi depressa
anemhi aviat
que 'l ret de cels y terra
en Betlem ha nat.

 Al acabar cada posada los cantadors feyan un gran acatament, y lo pastor, seguit del ma-