Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/111

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ara comensen totes le[s] forts auentures
que les mesquines de animes soferen


 Senyors: hoyats totes les forts auentures que *II. Separació de l'ànima de Tuglat aquela mesquina de anima esdeuengeren entre aquels .iij. dies que estech fora del cos. Sapiats que aquela anima daquel caualer, con fo axida del cos, auie molt gran paor com se sentia molt erade e colpable, e nos sabia ques fes ne hon sen anas, e tornare sen uolentera al cos qui laer lin donas, e no sabia nula uia ne *[f. 104 v] nula carrera que tenges, cor sola [/. 104 v] e desenparade se trobaue, sino ten solament de la misericordia de Deu, que altres hobres en ella no auia; e dementre que ella axi estaue esmarida, e ploran, e jamegan, e tremolan, e gardant los mals que fets auia, uiu uanir tan gran conpaye de diables [que], no ten solament la casa hon lo mort jaya, mas tots los corrals e les plaçes e les taulades eren plenes dels; e tenien larme tot entorn enuironade e encerclade, e molt orriblament els la escridauen e la manasauen; e deyan axi: « Turmentem aquela anima e canten daquest nostro seruent cantar de mort e tio e menjar de foch, amiga es descunredat e de tenebres, e anamiga de claredat e de lugor. » E aco dien tiran se *[f. 105]ues ela, e cuydauen la sorbir. E la mesquine de anima, qui aço veya molt angoxosament, comenca aquest plant, dient: « Ay, caytiual ¿quem fare? ¿aquesta es la compaya que en ton ostal aculies e que tant aoraues e seruies? ara ueyg que per tostemps estaras ab els al foch dinfern; ne tes noues ne tos delits que folament usaues, ne lergul que auer solias, fort es decaut e umiliat; ¿com no fas adulteri, que leys ta bona muler per tolra la sua a ton conpare? e aco ueyen ¿per