Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/112

que [no] fas formicacio, que uages duna fenbra en altre? con no uas ara, en orat, ab homens fols, mescla barales e discordia entre amichs? e uays ¿hon son les tuas uanitas? ¿hon son los esturmens e les riales fades e la tua uana gloria? ¿hon es lo teu sobre menjar e boura ab gran *[f. 105 v] glotonia? ¿hon es lo teu jugar e tafurar? ¿hon son los teus babayes que tu menaues desmesuradament? Tot es ara pasat e fenit; en catiu, tu penaras per tostemps en les penes dinfern. »

[III.Vinguda de l'àngel y visita al Purgatori.]  E per aquestes coses, la mesquina de anima en tots aquests retrets e daltres uiu tots sos anamichs ajustas per ella aturmentar, estaue molt espauentade e no sabia ques fes. E dementre estaue axi en aquesta paor, uiu uanir .j. angel bel e clar e resplandent, lo qual alegrement e ab bele cara la salude e la consola ella conforta a gran merauela; e la anima comenca a plorar de gran alegria que hac del, e dix: «Ho, senyor gouernador meu! ¿hon as tant estat? dolos dinfern me tenien presa tot entorn; ajudem e aconpayem, sit ue de plaer. » El, donchs, li respon en axi: « Ara mapeles tu senyor e gouernador, com te ueus en *[f. 106] cuyta e en trebals, co que hanc nul temps, mentre al cos staues, no fayst; e nit e jorn te aminestraue et seruia, hanc nul temps non agist en memoria mentre al cos estaues.» Re[s]pos la anima, e dixli: « Senyor, mentre al cos fuy, nul temps not uiu net conegui, mas tan solament ara que e hoyda la tua ueu tan dolca e tan graciosa e uiu la tua fas e la tua persona plasent, demantinent conegui que eras angel de Deu benigne. » Respos langel, e dix li: « Per co es male cosa desconexenca, e seruiy perdut, axi com lo