axi com a leons rugien e fremien, e los altres axi com a orses, e los altres escumauen *[f. 50 v] axi com a cors [tors] no domdats; e puyauen axi com dun gran paho [pou] e altra veguada cahien en aquel paou matex. En lo qual loch com fos amenat, lo guiador meu desparech, e mi tot sols en mig de les tenebres e de la visio esquiuadora jaqui. En lo qual loch auia muntanyes de fochs, les quals puyauen tan alt que no ho podia aestimar, e puys tornauen a aual, entro a la pregonea de imfern; les quals muntanyes de foch plenes eren danimes de tots los homens peccadors, les quals, a semblança de bolbes qui puyen ab [lo] fum, ara en alt puyauen, e ara, com les flames del foch los falie, cahien en lo pregon loch. Mas encara pudor sens tota temperacio e sens tot cesament ab aquelles vapors exie, e[n] tots aquells lochs de tenebres complie de pudor. E com aqui longament tremolos e espaordit hagues estat, e no sabia que serie feyt de mi, [a]axi com aquell qui no ere cert que faes, ne hon anas, ne quenya fi ab mi trobarie, hoy soptosament e rebea detras la mia esquena senig e brogit de molt cruel plor, dels turments de tots los peccadors e dels escarns dels dimonis. E jo tremolaua per paor, e quaix que an vençuts enemichs, saltauen ab escarns e ab rialles. E veus que aquest brugit fo ja pus clar, e uench tro a mi; e viu compaya de dimonis malignes que tres animes domens cabuçauen e turmentauen, les quals plorauen, e la companya aquella dels dimonis alegraues molt, e ab escarns tiraçauen aquelles animes per mig de queies flames e de queies tenebres, dels quals homens, segons que jo pogui conexer, la .j. era coronat axi com a clergue, laltre ere lech, e laltre ere fembre; e aquels necligens esperits tiraçauen los, e tirauen los, e aualaren en mig de
