Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/173

trarem auans quin turmen es asso. » He lauores anaren los dimonis de vna part e daltra, he la roda posaren la contra los altres, he feren yssir grans flamas per lo mig he en tom la roda, he feran la tant solament rodar he anar, que la vn no podia veure laltre daquells que peniauen en la roda, ans semblaue, per so que rodaua ayssi fort, que no hy agues sino foc. He aquells que peniauen en aquella roda se planyhen molt dolorosament; e lauores los dimonis me prenguen, e gitaren me sobre la roda: en rodan yo appelli lo nom de Jhesu Crist, e tantost yo hisqui de la roda, e fuy deliurat daquell perill e de aquell turment.

Daquest tan gran turment me menaren en vn o Los banys de metalls fusos Owein, 551 altre turment, hon hy auia vna gran casa tota fuman, com vn forn ho vna fornal; he era tant longua que yo no podia veure lo cap. En ayssi com los dimonis me rocegauen per aquella part, que quant yo *[b.²] fuy vn poc auant volgui aturar me vn poc, car yo sentia tan gran calor que no podia pus anar. He los dimonis me manaren: « ¿Per que aturas? que asso es vna cosa per banyhar tu, vullas ho no, ab aquells que si banyhauen. » E quant vi pus prop, yo hoy gens planyher he plorauen molt dolorosament; he quant yo entri en la dita casa, yo vi que era tota plena de fossas redonas, que eran tan prop la vna de lautre que hom no hy podia trobar camy negun. E quada vna daquestes fossas eran plenas de dins de metalls tot fusus e ardens, e aqui cabussauen gens en plom fus; e los altres ab cuyre bullent; e los altres ab fer, que per forsa de foc e de gran ardor semblaue que fos [vi] vermell; e los altres en argent tant calt e tant bullent, que semblaue que fos aygua