Del nostre text català se'n desprèn això meteix, ab la sola diferencia de que no fou fra Gilbert qui ho contà a l'abat Ricart, sinó'l propri Saltrey, qui després, a instancia de son superior, ho posà per escrit: «Manest... que a uos degues trametre per escrit tot ço que en vostra presencia digui que auia hoyt del fet de porgatori... » (I, 40-42); y,
a la fí de la narració: «Totes aquestes coses... comta a mi Guibert, qui primerament fo monge de Lucdu e puys fo habat de Basingia » (I, 985), el qual les havia sabudes «no daltra part, mas daquel caualler que aquelles coses que dites son corporalment vee » (I, 990).
En la versió catalana del Viatge d'Owein, se llegeix (1, 35 a 37): «Ricart, abat del monestir de Sartis» y «frare Vgo... del monestir de Saltercia... » Els textes llatins són menys explícits: se tracta d'un Domino H., abbati de Sartis, y d'un frater H., monachorum minimus [1]. El primer d'aquests personatges es completament desconegut [2]; mes, en quant al segón, ens interessa rectificar el seu nom de fonts, que, ab insistencia ben poch justificada, ha corregut per Enrich, quan sembla degué dir-se Huch. Fou, diuen, l'erudit anglès Mateu Paris, qui feu de la inicial H dels textes llatins l'abreviatura de Henricus, y aquesta solució ha estat sempre més admesa; ab tot, un escriptor del segle XVIII [3] l'anomenà Hugoni de Saltereia, y això sembla venir a confirmar ara'l text català; per manera, que l'autor de la redacció original del viatge al Purgatori, qui fins ara fa poch ha estat
conegut per Henricus Saltereiensis o Henry de Saltrey, deurà ésser dit en definitiva Huch de Saltrey. Es d'advertir, ademés, que la forma Saltrey, del nom del convent al qual pertanyia'l monjo Huch, no es única: s'ha escrit Saltrei,
