Saultrey, Sowtrey, etc; el text català dóna Saltercia, emperò potser caldría llegir Saltercia, com a catalanisació de
Salterciensis que tal vegada contenia'l manuscrit llatí utilisat per en Ramón Ros.
Respecte del sistema seguit per nosaltres en la producció tipogràfica del text del Viatge d'Owein, sols dirèm que, després d'enmotllar-nos fidelment a l'original, respectant-lo fins en les seves errades evidents, ens hem reduit al desplegament de les abreviatures, y a la puntuació; sobre
aquesta darrera, sabut es que ofereix a vegades més d'una
dificultat, car se tracta sovint d'una interpretació del text,
a lo qual s'oposen les majúscules empleades fóra de lloch, y la meteixa puntuació, escassa y arbitraria; per això no sabríem afirmar que no haguessim pogut equivocar-nos, especialment en aquelles parts en que'l text llatí no ha pogut servir-nos d'auxiliar pera la inteligencia de la versió catalana.
Algunes rectificacions introduides en els textes queden
ben remarcades en els meteixos llochs hon se troben: els mots a rectificar van estampats en cursiva [seguits de la rectificació, dintre claudàtors]; els mots a suprimir, [en cursiva, dintre claudàtors]; els mots a afegir, [en tipo usual,
dintre claudàtors].
Farèm notar finalment, que les apostilles marginals del
nostre text imprès venen a determinar una divisió de matèries del Viatge d'Owein qui ha de facilitar la comparança d'aquest text ab el del Viatge d'en Perellós que's troba més endavant (IV); aytals títols responen bastant d'aprop als dels respectius capítols en que'ls Srs. Jeanroy y Vignaux dividiren el text llenguadocià d'en Perellós en la edició per ells publicada (§ 23).
Els ordres de numeracions marginals que's troben en
aquest text, al igual que pera'ls demés del present volúm, són els de consuetut: la numeració de cinch en cinch, en els marges interiors, pera les línees del text imprès al qual se
