Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/293

supleix la interrogació de l'ànima a l'àngel y la resposta d'aquest (cfr. IIb,184-190). Fem notar pera lo successiu, que, a cada estació de llur visita, acaba l'ànima demanant a l'àngel la explicació de lo que veu, y que'l present text abrevía quasi sempre aquest diàleg, fent seguir inmediatament la explicació de l'àngel.
IIb. Punt per punt com el text llatí.
IIc. Com en llatí, emperò sols en substància. Aquest traductor no s'atén a la lletra de l'original, sinó al sentit.

V. Dels falsaris. L'original llatí dú'l títol « De pena insidiatorum et perfidorum ». Ni aquest text ni tampoch la versió llenguadociana indiquen dintre'l capítol la mena de condemnats qui purguen en aquest lloch. En el text llenguadocià es de notar que dels diables atormentadors, en llatí tortoribus, ne diu « que avian nom tortos », fent d'això un nom propri.
IIa. La deficiència qu'hem senyalada en l'original queda esmenada aquí pel traductor (línees 200-201).
IIb;
IIc, D'acort ab el text llatí original.

VI. Dels ergulloses. Llatí: « De valle et pena superborum ». Correspondencia perfecta dels cinch textes, dintre de les característiques senyalades, çò es, escurçament del diàleg en IIa (compari-s IIa, 220-226 ab IIb, 239-255); y ampliació de certs passatges en IIc (noti-s IIc, 236, « mes que no a al camí de sent Jacme romeus, ho en .j. gran formiguer formigues », y IIc, 258, « axi com los diables comensauen en Paradís, per que caygeren per aytal pregon en abis com tu ueus», conceptes qui no són de l'original).