Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/301

i) IIb, 315: « e per so que nos no siam uists enujosos », rectificació que'ns sembla justificada pel sentit de la lliçó llatina.
j) IIb, 369: « be auia (lo pont) .ij. palms de lonc ». Vegis-s aquí meteix la nota e).
k) IIb, 658: « sintilla de pietat » en lloch de « sintilla de peccat» que porta'l manuscrit; esmena que'l text llatí, d'acort ab el bon sentit, reclama, ab la lliçó « si in eis esset ulla scintilla pietatis ».
l) IIb, 1214: « en Rodiu patró teu » es la lliçó esmenada d'acort ab l'original « Ruadanus, patronus iuus ».
m) IIb>+, 1218: « e uiu Sant Patrici », esmena d'acort ab l'original « vidit sanctum Pairicium ».
n) IIc, 17: « ne pater nostres »; la supressió de la a que intercala'l manuscrit sembla exigida pel cayent sintàxich de la frase.
o) IIc, 288: « que M. cauales », a rectificar d'acort ab lo dit en nota h).
p) IIc, 367: «.cec. M.^a passes e mes ». Vegi-s la nota e).
q) IIc, 600: « nuus » en lloch de « uius» ? Aquesta esmena, reclamada pel sentit, no la justifica emperò l'original llatí, en el qual no's troba cap concepte semblant. Diu: « erat plurima multitudo virorum ac mulierum pluviam ac ventum sustinentium. » ¿Acàs el mot virorum, mal entès pel traductor, li va sugerir vius?
r) IIc, 626: « arbres flayrosos » en lloch de la lliçó, evidentment defectuosa, « arbres freturosos »; encara que després segueixi « ben olents ».
s) IIc, 661: «feren en lur vida grans desgracias» es més justificat que « de grans gracias », a judicar pels conceptes qui segueixen.