Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/308

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tat d'almirall de França; y, en quant al séu fill Ramón, després d'haver servit també al rei Carles, passà, a la mort d'aquest, al servei del rei Joan I d'Aragó (IV, 189-193), al qual reconeix explícitament com a son senyor natural.
 El rei aragonès distingí mólt notablement el séu servidor, al qual confià en diverses circumstancies missions diplomàtiques y militars. En 1387 fou enviat d'embaixador a França, per a tractar ab el rei la qüestió de l'exèrcit qui havía invadit el Rosselló a les ordres del Comte d'Armanyac. El bon èxit de les seves gestions donà lloc a que Joan I, en les Corts de Çaragoça de 1390, conferís an en Ramón de Perellós, com a segón títol, el de Vescomte de Perellós [1].
 En 1392 passà a Sicilia, a dur socors al rei Martí, ocupat en la pacificació de la susdita illa. En 1393 anà a Sardenya, formant part de l'exèrcit que hi fou tramès. En 1394 partí d'embaixador, en companyia d'en Ramón Fiveller, ciutadà principal de Barcelona, vers Xipre, per a tractar del casament de la infanta Isabel, germana del rei d'Aragó, ab el príncep d'Antioquía, Joan de Lusignano, fill primogènit del rei de Xipre. El negoci no pogué acabar d'ésser conclòs, a causa de la mort, en 1396, del nuvi.
 Trobant-se la reina Na Violant a Figueres, pel mes de

maig de 1395, pocs dies abans de que morís el rei, son marit, envià en Guillem de Copons al rei de França, als Ducs de Borgonya y de Berri, sos oncles, y al Duc d'Orleans, per a pregar-los que no donguessin ocasió d'entrar en terres del Rosselló a la gent d'armes del Comte d'Armanyac. El Vescomte de Perellós y de Roda anà a tractar directament de l'assumpte ab els invassors, qui recorríen aleshores el Valentinois y altres llocs.

  1. Així consta en Escolano, ob. cit., pàg. 319. Y lo mateix en Zurita, ob. cit., pàg. 400 v. Es, per lo tant, una equivocació lo que afirmen els senyors Vignaux y Jeanroy, de que'l títol conferit an en Ramón de Perellós fou el de Vescomte de Roda; aquest títol ja'l posseía son pare, com hem pogut veure. Al fill li correspòn, doncs, ademés del títol de Vescomte de Roda, el de Vescomte de Perellós, que li concedí Joan I.