Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/356

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rior(104 v.)» en lletra d'una mà més moderna qui escrigué: « Qualsevol qui sab legir se aprofitara molt la sua anima en guardar se de peccar legint tot aquest tracta[t] que comença en la fulla cv. y acaba en full .cxxj. per moltes coses que ablenexen lo cors del home. » L'obra objecte del nostre estudi acaba realment en el foli 122; emperò al girant full, se llegeix encara: « La seguent letra es sobra la apparicio de la arma den Guillem dez Corp o de Coruo, la qual fou tramesa al bisba de Mallorque e es conforma en moltas cosas ab lo que demunt es ya tochat de la dita apparicio. »
 e) Foli 123: [Informació, en llatí, sobre la Aparició de G. de Corvo.] Heusaquí el començament d'aquest text: « Reuerendo in Christo patri domino Guidoni, Dei gratia episcopo Maioricarum... et totius sacre pagine egregio professori suis in omnibus, frater Bernardus de Riparia, ordinis predicatorum, familiar is reuerendi patris amici vostri carissimi domini Cardinalis de Peliagrua, se totum cum recomendatione humili ac deuota. Reuerende paier ei domine, vobis scribere et signifficare volui quoddam mirabile quod non recordor me audisse nec legisse ita continuatum diui me, sicut in presenti rotulo continenta que omnia plenarie veritatem continere, secunditm quod domino summo Pontiffici est hoslensum et dominis Cardinalibus per rotulum infrascriptum. » La narració qui ve tot seguit ens ha semblat no discrepar en substancia del text català que ja coneixem; acaba en el foli 128 [1].
 f) Foli 129: [ Valter y Griselda.] Compareix aquesta traducció de la coneguda narració llatina del Petrarca, deguda a B. Metge, sots la rúbrica següent, escrita de mà més moderna: Historia de las bellas virtuts per Francisco Petrarca.

Text imprès ja diverses vegades, y, darrerament, formant part del nostre volum de les obres d'en Bernat Metge. Acaba en el foli 136, darrer del manuscrit.

  1. D'aquesta lletra llatina sobre la Disputatio n'hi ha un altre manuscrit, del segle xiv, de que va donar noticia en J. Pijoan (Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, MCMVII, 370). Se tracta del còdex núm. 167 de Ripoll, guardat en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el qual conté diferents escrits en llatí y en català.