Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/357

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Com s'haurà pogut veure, ab la publicació que nosaltres fem ara de l'Aparició de l'heperit de Guido de Corvo, ja no roman rès d'inèdit en el manuscrit que acabem de descriure.
 Concretant-nos, per acabar, al text català de l'Apatició o Disputa, farem notar que en aquest la data de l'esdeveniment pot ésser el 16 o el 15 de septembre de 1324, segons s'accepti la lliçó del títol o la de la narració mateixa (línees 6 o 30). Cal fer constar, emperò, que en abdós indrets del nostre manuscrit original, aquest apareix esmenat, havent-se escrit de primera intenció, M.CCCC.xxx.iiij. en el títol, y M.CCCC.xx.iiiij. en el text. Es difícil dir si fou el mateix escrivent o una mà posterior, qui degué raure una C y una x del primer lloc y una C del segón, per a deixar en abdós la data igual de M.CCC.xx.iiiij. que ara s'hi llegeix, d'acord ab una part dels textes llatins.

 La localitat hi és anomenada Alexi (en lloc d'Alesti), y se li dóna per equivalent la moderna ciutat de Bolunya, com ho fan també, erradament, alguns manuscrits llatins [1].
 També resulta estrafet el ognom del prior Joan Gobi, el qual és dit Joan Gos.
 Apart d'això, entenem, com ja tenim dit en altra ocasió [2], que'l text català de la Disputa és una bella mostra d'estil catalanesc, distingint-se de la generalitat de traduccions d'aquest genre, fetes quasi sempre ab més piadosa intenció que bon gust. En aquest sentit, doncs, l'Aparició del sperit de G. de Corvo és sens dubte la peça més literaria del present volum.

  1. Pot veure's també, sobre aquest particular, l'estudi de M. Haurésu.
  2. Estudi històrich y critich sobre l'antiga novela catalana; pàg. 102