Vés al contingut

Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/359

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de 7bre, que es St. Daniel, y aixís estaria equivocat que en nom de St. Daniel digueren St. Miquel. Y prou es així per lo que diu ell, que estigué en vila de Morvedra, en lo Regne de Valencià, més d'un mes per cobrar les forses. Si fos estat per St. Miquel, no hauria pogut esser per Tots Sants en Hostalrích y en Tordera; y aixís per St. Miquel se posà en camí per venirsen a sa terra. Y me digué que passà a Montserrat. Y aixís jo, F. Francesc de Canet, vila del Roselló, en la Vall Espir, religiós caputxí, sabuda la veritat, me determiní de copiarho a major honra y gloria de Déu N. S. Lo qual com passà es d'esta manera. »
2) « Relació que feu Pere Porter, pagès de la vila de Tordera, prop d'Hostalrich, de que avia estat en el Infern desde'l dia de la vigilia de Sant Bartomeu fins el dia de Sant Miquel de Septembre de l'àny 1608, y de lo que allí va veures. » Acaba: « Aquest llibre s'es traslledat de un altre scrit de ma, vui a 22 de juny de 1646, per Benet Vila, studiant en Girona. »
3) « Compte y relació d'un espantós viatge que feu Pere Porter, natural de Tordera, Vescomtat de Bas y Bisbat de Girona, a 23 d'Agost de 1618. » Acaba: « Copiada per Miquel Torradeflot, del poble de La Granada, als 13 de Juliol de 1795.»

Disposant d'aquests tres textes, y donant la referencia al primer, com ho mereixia per ésser el més antic y venir autoritzat per la declaració de fra Francesc de Canet, el senyor Vidal publicà una edició del Viatge en 1876, en «La Renaixensa», fent-la precedir d'un séu estudi intitolat El món invisible en la literatura catalana[1].

El docte editor, després d'examinar les produccions literàries ab que compta la nostra literatura relatives al món invisible, com ell l'anomena, y havent remarcat la insistencia d'aquest genre literari en presentar l'Infern ple de persones d'importancia y posició elevada, conclou de la

  1. Reproduits fa pocs anys, l'estudi y el text del Viatge, la « Biblioteca Popular de L'Avenç » (Barcelona, 1906), formen el vol. 59 de la susdita biblioteca.