Vés al contingut

Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/361

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
§37. Un « romanço de cego » del segle XVIII


Com a mostra de la popularitat assolida en el nostre país per aquestes narracions de caràcter folklòric-literari, esmentarem una fulla popular, de les darreríes del segle xviii, que'ns ha vinguda a les mans, ab el peu d'impremta barceloní dels hereus de Joan Jolis « en la calle de los Algodoneros».
Se tracta d'un romanç de cec, en castellà, imprès en un plec de vuit pàgines, de 16 X 22 cm., y decorat ab uns gravats de fusta d'execució sumament tosca. Comença ab el següent sumari en prosa:
« Nueva relacion y curioso romance, en que se declara como un cavallero, natural de Tarragona, por sus travesuras dexó su Patria y Padres, y se fué á la Corte del Emperador de Alemania, en donde tomo plaza de Soldado; y por sus buenos servicios le honró su Magestad con el empleo de Capitan. Refiere como á los 58 años de su edad pidió licencia a su magestad Imperial para olverse á su Patria; y, concedida que fué, halló sus Padres difuntos y su patrimonio enagenado; y, puesto en litigio, tuvo infeliz sentencia. Por lo que la Divina Magestad permitió que un Demonio lo entrasse en el Infierno, para que un Condenado declarasse donde estavan los papeles instrumentos de su legítima. Sucedió dia 4 de Enero 1757. Primera parte. »
Aquestes indicacions serien suficients per sí soles, si els versos no vinguessin encara a corroborar-ho, per a fer veure que la narració de que's tracta no és sinó una reminiscència de la historia del cavaller Enio, que tenim anteriorment estudiada. Emperò la substitució d'unes localitats per altres, y la vaga semblança que conserva del personatge d'en Montalvàn, deixa creure que no's tracta propriament d'una imitació literaria, sinó d'un rifacimento establert de memoria.
El romanç té una continuació, que comença en la cinquena plana del mateix plec de que hem donat compte: