Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


"Sinora non ho che il Zurita[1] -di qual opera v'invierò il 2 tomo, che parla di Sardegna-, il Bonfant[2] ed 1 tomo di Vidal. Ho impegnato mezzo mondo per Vico[3], Fara[4], etc. I libri La esqüela di Daniel[5] lo tengo; Don Beliani di Grecia[6] e Palmerín d'Inglaterra[7] non si possono trovare".

 El mes de juny de 1780, en una carta que acompanyava la tramesa del segon volum de l'obra de Zurita i el llibre de Bonfant, Bartomeu Simon referia al seu fill que encara no havia aconseguit de trobar els tres llibres d'història sarda que Domènec li demanava. En una altra carta precedent, però, ja havia declarat la seva bona disposició envers l'adquisició d'aquests textos:

"Sto cercando alcuni libri che parlano della Sardegna. Tengo il Bonfant ed il Zurita, che dicono sia l'originale del Vico. Ho fatto e farò le possibili diligenze per Fara, Vidal e detto Vico, e spenderò quanto potrò per tenerli; ma è difficile. Per ora potete costì farveli prestare"[8].

  1. Jerónimo ZURITA, Anales de la Corona de Aragon, I-IV (Çaragoça: Pedro Bernuz & Domingo Portonarris, y Ursino, 1562-1579).
  2. De Dionisio Bonfant, segons TODA 1890, 78-79, "sólo se conocen [...] sus libros, en que defendió la primacía de la Silla Arzobispal de Cáller sobre la de Sácer, y la invención de los cuerpos santos verificada en la capital de Cerdeña del 1615 al 1621. Murió Bonfant el 2 de Agosto de 1637". Aquests dos llibres són: Breve tratado del primado de Cerdeña y Corcega, en favor de los Arzobispos de Caller (Caller: Antonio Galcerin, 1637); i Triumpho de los santos del Reyno de Cerdeña (Caller, Antonio Galverin, 1635), sobre el qual TODA 1890, 79 escriu les següents paraules: "Ni con el expurgo [decretat el 9 de juny de 1640 i el 12 de gener de 1641] se puede prestar fe alguna á esta obra, que quiere ser histórica y sólo contiene una novela mal tramada. Ningún autor religioso da crédito á las afirmacions de Bonfant".
  3. Es tracta de l'obra de Francisco de VICO, Historia General de la Isla y Reyno de Sardeña, I-II (Barcelona: Lorenço Deu, 1639-1645), un dels títols que figuren a l'"Inventario de' libri" de Bartomeu Simon (Apèndix 6, núm. 195).
  4. Ioannis Francisci FARAE, De rebus sardois, liber primus (Calari: Nicolai Cañellas, 1580), encara ara custodiat, sense col·locació, a l'AG. Es tracta de l'únic volum que Fara va aconseguir de publicar en vida; la resta de la seva obra no va veure la llum fins al segle XIX. A l'AG, docs. 40, A, B, C, D i E, existeixen però dues altres obres, manuscrites, del mateix autor: De Rebus Sardoi, Liber II (ms. de 260ff.) i Corographia Sardiniae. Libri duo (ms. de 84ff.).
  5. Ginés MIRALLES MARIN, Escuela de Daniel, Discursos Políticos y Morales à su Profecia (Madrid: Melchor Alvarez, 1682). Tal com es desprèn d'una carta posterior, aquest llibre, "della corniola del Sr. Navarro", havia estat encarregat per l'arquebisbe de Sàsser, G.M. Incisa Beccaria (AG, llig. 647bis, carta de Domènec a Bartomeu Simon, firmada a Torí el 16 de juny de 1780). Cal afegir que aquest llibre també figura a l'"Inventario de' libri" de Bartomeu Simon (Apèndix 6, núm. 172).
  6. Jerónimo FERNANDEZ, Libro primero del valeroso e invencible Principe don Belianis de Grecia, hijo del Emperador don Belianis de Grecia (Burgos: Toribio Fernández, 1547) (fol. 108: Aqui comiença la segunda parte del valiente e invencible cavallero don Belianis de Grecia); Jerónimo FERNANDEZ, Tercera y quarta parte del imbencible principe don Belianis de Grecia (Burgos: Pedro de Santillana, 1579).
  7. Libro del muy esforçado Cavallero Palmerin de inglaterra hijo del rey don Duardos (Toledo: Fernando de santa catherina, 1547); Libro segundo del muy esforçado Cavallero Palmerin de inglaterra hijo del rey don Duardos (Toledo: Fernando de santa catherina, 1548).
  8. AG, 647bis, carta de Bartomeu Simon a Domènec, del 21 d'abril de 1780.