Pel que fa a M. Pugioni, són diverses les fonts que el posen en estreta relació literària amb Bartomeu Simon. En primer lloc, entre els papers d'aquest darrer trobem una còpia de les seves "Redondillas sobre las fructas, para el monasterio de Sta. Lucía de Càller", el mateix on residiren les germanes Francisca Fundoni Palomas i Antonica Humana que havien de beneficiar-se, els anys 1809 i 1810, de diverses poesies, en castellà i en sard, de Bartomeu Simon; i unes altres "Redondillas sobre virtudes y fructas, para el año 1756", quan M. Pugioni comptava vint-i-quatre anys.
Molt més interessant que no pas això, però, és la carta que Bartomeu Simon va enviar des de l'Alguer l'11 de juny de 1793, poc abans de l'exili de M. Pugioni, al seu fill Domènec, que provisionalment residia a Càller. Tot adjuntant-li diverses poesies castellanes de M. Pugioni, que s'han acabat perdent, el pare sol·licitava la col·laboració del fill en els següents termes:
"Il nostro Pugioni fece l'achiuso sonetto subito inteso l'arrivo della flotta spagnuola. Posteriormente fece, currenti calamo, l'achiusa sesta lyra per commissione di questo vice console di Spagna, chi deve averla inviata al console forze per istamparla. Ultimamente ha fatto l'achiuso componimento, che mi ha confidato per trasmettervelo, affinché lo esaminiate, moderiate se conoscete doversi certe stroffe moderare, accresciate s'è mancante nel corpo e nel finale, e poi, giudicandolo opportuno e decoroso, farlo stampare col suo nome, dedicato al Re, e la spesa della stampa se vi manderà, avisando il quantitativo".
La carta continua amb una subtil sol·licitud de traducció a l'italià i acaba amb unes notes de gran interès pel que fa als costums literaris del període:
"Vi è [conclou Bartomeu Simon] chi ha voluto tradurre in italiano la suddeta sesta lira. Pugioni opina che non corre in tal metro inusitato dagli italiani e che potrebbesi tradurre in ottava rima od in martelliani, ciocché si lascia a voi per viemeglio abbellirla. Potrebbesi ancora tradurre il sonetto. So che non avete tempo, ma se potete divertitevi" (11 de juny de 1793).
Per acabar, volem afegir encara que l'any 1795, després del seu exili i durant el de Domènec Simon, M. Pugioni continuava en contacte amb el seu deixeble: a través de Magdalena Delitala, Domènec Simon va voler fer arribar el següent encàrrec al jesuïta:
