Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/132

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no només la intensitat amb què Bartomeu Simon es dedicà, durant aquest període, a la creació literària en català, sinó també la homogeneïtat dels textos, en els quals el pretès servent Aleix (escrit "Alexi", "Alexiu" o "Alexu") parlarà sempre en primera persona.

 No hi ha dubte que Aleix fou realment un membre del servei de la família Simon. Ja s'hi havia referit el nostre autor en una altra ocasió, concretament a la "Resposta de una dama a un conòngie", quan la muller de Bartomeu Simon, justificant el desastre econòmic familiar, posava per testimoni el servent:

 "Lu dighi Alexi ancara
 del fruit dels olivars y de las vignas".

 I més endavant:

 "Fins a Alexi pareix
 che ancara·ls abras se són resentits
 de quand lis és faltat
 lu duegnu, che molt bé lus ha cuidat".

 Una biografia d'aquest personatge, d'extracció social lògicament molt humil, ens és proposada al poema intitulat "Alexiu espon sa bona voluntat y fieltat a son amo don Bartomeu Simó" (Text 6), en què el servent ha de provar la seva honestedat, tacada per una calúmnia l'abast de la qual no s'especifica. El seu posterior matrimoni servirà al nostre autor com a justificació per a escriure un altre poema que el proposarà com a protagonista. Es tracta del text intitulat "Alexu participa, en agost del 1811, lo seu casament a son amo D. Bartomeu Simó, qui se trobava sallevons en Càller" (Text 7).

 Aleix protagonitzarà encara altres dos poemes del seu amo (un dels quals ens ha pervingut en dues versions prou independents): les octaves "Per la partenza de Dn. Bartumeu Simó a Càller en 24 de agost del 1806 y arrivo al 26" (Text 3), escrites l'any 1811; i "Per lo retart del retorn de D. Bartomeu Simó de Càller al Algher" (Texts 4 i 5), cançó que reprèn la mètrica tradicional dels goigs.

 Ens interessa destacar, finalment, els termes pessimistes i pregonament amargs dels explícits de dos d'aquests poemes. En una ocasió el nostre autor va firmar el seu poema amb les següents paraules: