[Càller, 1811. 9 ff.. La següent poesia recorda el viatge de Bartomeu Simon a Càller, l'any 1806, cinc anys abans de la seva redacció. L'autor hi descriu la reacció dels seus familiars, amics i empleats de la Subdelegació patrimonial, molts dels quals no hem aconseguit d'identificar]
Per la partenza de Dn. Bartumeu Simó a Càller en 24 de agost del 1806 y arrivo al 26, lo seu servidor Alexiu fa la relassió a son compare Salvador Delriu, ciapador y abitant de casa, en las sigüentes
ISabut aveu, compare Salvador,
que misenyor en Càller és anat?
Dexiat-nos ha ab grans penas y dolor
per gran desdícia dels qui l'han provat.4
Yo, qui só lo més mínim servidor,
vos voldria contar quant hi ha passat
en esta sa partenza repentina,
que tal volta ha de ser la nostra roïna.8
IIEscoltau-me, puis, compare meu,
que vos faré, si puch, la relassió.
Basta que·l cor resístia i·l vúlghia Déu
que puga recordar-me cada assió.12
Esper que encara vós compatireu
qualsesia mancanza e inconnexió,
puis dupt me basti·l cap y la memòria
per contar-vos la més tràgica història.16
IIIAl mil vuit-sents y sis s'és embarcat,
de agost al vint-y-quatre a la tardeta,
apenas Ferrandini l'ha avisat
y dis qu·era bon vent y la mar quieta.20
- ↑ Títol. Alexiu: es tracta del mateix personatge que Bartomeu Simon esmenta al Text 2, v. 223; ciapador: 'llaurador' -veg. DCVB, X, 908- (log. zappadore, it. zappatore).
TEXT 3
21. luego: trobem sovint aquest castellanisme a les poesies tant catalanes com sardes de Bartomeu Simon. Pel que fa a la seva difusió a Sardenya, veg. BLASCO 1984, 145.
