Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/180

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fins lu cap a la paret
sa dàvan del sentiment.64
No li dich del meu torment,
che·l sarvell quasi he girat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.
68

XDeix ancara de parlar
de Luís Cocco y de ciu Pera.
Han plurat en tal manera
che creyévan de espirar72
y sol pudían esplicar:
"Ah, y com nus ha dexiat!"
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.
76

XIDeix també de fet menzió
dels boncs amichs y parents
che sa trobàran presents
en la més trista occasió. 80
Totts en una processió
l'han al port acumpagnat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.
84

    70. Luís Cocco y ciu Pera: es tracta de dos altres membres del servei de la família Simon, als quals l'autor també s'havia referit a l'estrofa XXXI del Text 3. Pel que fa a "ciu Pera", veg. encara les estrofes XXX i XXXV-XXVI del Text 6.